Aquest és un dels ingredients que ens ve de l’època del comerç amb Amèrica i que els nostres avantpassats van incorporar a algunes receptes locals. Productes importats d’ultramar com les patates, els moniatos, la tomata o els alvocats, són d’ús generalitzat en la majoria de receptaris. També ho és la xocolata, tot i que el seu ús més habitual és en receptes dolces. Però a Tossa, la xocolata negra la posem a les picades que porten alguns plats de marisc i de mar i muntanya, com seria el cas dels calamars farcits i les mandonguilles a l’estil de Tossa.

Aquest és l’origen d’un dels nostres plats més tradicionals.

Les arrels marineres de Tossa ens han deixat l’herència de la cuina de barca, que es feia a bord de les barques d’arrossegament i a les teranyines quan els pescadors havien de passar moltes hores al mar.

Un dels plats de barca més vinculat als pescadors de Tossa és el cim i tomba, que després de ser preparat per generacions d’homes de mar, avui podem trobar a les taules dels restaurants de la vila com especialitat local.

La cuina de Tossa ha estat clarament marcada per les característiques del territori on es troba, entre el mar i la muntanya, però la seva constant evolució ha estat fruit del pas del temps i de la influència de diverses cultures.

La cuina casolana s’ha transmès tradicionalment de mares a filles, però el saber culinari també s’ha transmès de patrons de barcada a joves mariners, o de caps de colla a joves carboners, donat que tant els uns com els altres passaven moltes hores fora de casa i s’havien de procurar i preparar el seu propi menjar.

La barreja de productes del mar i de la terra i la manera d’elaborar-los de cadascun d’aquests col·lectius han fet que la cuina de Tossa hagi arribat a ser el que és: una cuina basada en el peix, però també amb una important presència de verdures, fruites, llegums i carns, sovint cuinats en cassola i amb el toc final de les picades, que els confereix el seu sabor més característic.