Diu la tradició que, al segle XV, la pesta es va abatre sobre la vila i els tossencs varen demanar la intercessió de Sant Sebastià, prometent que anirien cada any perpètuament en pelegrinatge fins a la seva capella més propera.

L’epidèmia desaparegué i els vilatans compliren el seu vot. Anys després, demanaren i reberen autorització eclesiàstica per enviar un sol home en representació de tot el poble fins a la capella dedicada a Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners, situada a 40 km de Tossa. Així va néixer el Pelegrí, i així ha continuat fins els nostres dies.

Des de llavors ençà, cada 20 de gener, el Pare Pelegrí, en representació del poble, i tots aquells que el volen acompanyar, caminen fins la capella de Sant Sebastià de Sta. Coloma, i tornen a Tossa el dia següent. A l’arribada a Tossa, i després de resar el rosari a la capella dels Socors, se celebra una emotiva processó pels carrers del casc antic de la població, tot passant per davant d’un tram de les muralles il·luminades amb teieres de foc, que s’acaba a l’església parroquial de Sant Vicenç.

Per als tossencs, aquesta és una tradició molt respectada, un acte de recolliment i de devoció religiosa. Les persones que fan el pelegrinatge ho fan empesos per alguna promesa personal, i molts caminen descalços durant l’itinerari, que es fa resant el rosari durant tot el trajecte. Qui va a seguir el Pelegrí de Tossa pot ser creient o no, però es demana que tots respectin la tradició i a la resta de pelegrins, i que no la confonguin amb una marxa popular, esportiva o festiva, activitats que estarien molt allunyades de l’autèntic esperit del pelegrinatge.

Ses nou sardanes són un ball típic local, precedent de la sardana tal i com es coneix ara, que commemora una llegenda local segons la qual, la Mare de Déu del Socors va córrer al darrere del dimoni quan s’emportava a l’infern un noi tossenc anomenat Xixanet.

Es tracta d’una ballada en la qual es van alternant nou sardanes curtes amb el toquen a córrer, una mena de galop en el qual, tradicionalment, dues noies o dones van a treure un ballador i, agafant-se formant grups de tres, corren saltant amunt i avall al ritme de la música, per tot el carrer dels Socors, fins que l’orquestra s’atura, i torna a començar una nova sardana.  Això es repeteix fins a nou vegades. La ballada s’acaba amb un vals.

Aquest ball se celebra cada 2 de juliol.