La festa major és la festa més destacada d’un poble.  La seva celebració a Catalunya es remunta com a mínim als segles XIII – XIV i, tradicionalment, ha servit de punt de trobada d’una comunitat local que es reuneix a l’entorn d’un escenari comú, com ara una plaça o una església.

Tossa celebra dues festes majors: la Festa Major d’hivern, en honor a Sant Vicenç, patró parroquial, el dia 22 de gener, i la Festa Major d’estiu, en honor a Sant Pere, patró dels pescadors, el dia 29 de juny.

El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una festa de l’Església Catòlica destinada a venerar l’eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic, que la situa el dijous següent a l’octava de Pentecosta.

Aquesta festa, d’origen medieval, havia de servir a l’Església per a la veneració pública del sagrament de l’eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist, enfront dels que la negaven. Per això se li va atorgar un caràcter d’ostentació més propi de les festes paganes, que no pas d’una solemnitat cristiana.

El Corpus Christi se celebra cada any a Tossa coincidint amb el mateix dijous (i no com en altres viles, on es trasllada al diumenge), engalanant els  carrers del centre de la vila amb catifes de flors i altars. A la tarda se celebra la missa del Corpus, seguida d’una processó, que passarà pels carrers engalanats.

Els aplecs són trobades populars de llarga tradició a la Mediterrània que es fan sovint a l’aire lliure i tenen origen religiós.

A Tossa s’havien arribat a celebrar quatre aplecs en ermites i santuaris propers a la vila: Sant Benet, Sant Grau, Sant Baldiri i la Mare de Déu de Gràcia.

Aquests aplecs servien perquè famílies i amics es retrobessin i participessin en actes religiosos i folklòrics. D’aquests, només se segueixen celebrant el de Sant Benet, a l’estiu, i el de Sant Grau, a la tardor.

L’Aplec de Sant Grau, que se celebra el 13 d’octubre, és el més popular i ha anat evolucionant amb el pas dels anys. Abans era costum que els vilatans pugessin al matí a peu fins al santuari, on s’hi celebrava una missa amb acompanyament d’orquestra, es cantaven els goigs i es feia una processó. Tot seguit es ballaven dues sardanes, es dinava i es tornava a fer una audició sencera de sardanes. A la tarda també es resava un rosari i es cantaven els goigs i altres cançons.

A l’actualitat encara hi ha gent que hi puja a peu, tot i que la majoria hi van en cotxe, però bona part de les activitats religioses ja no se celebren.